Vida

Cada cop que imagino com seria viure sense tu al costat...

Cada cop que em pregunto com seria dormir sense tu al costat…

“Hi ha una vida i s’ha de viure.”

Ens diuen: “Hi ha una vida i s’ha de viure.”

I si no està clar el camí en buscarem de nous.

Restes d’hedonisme jugant amb el desig i la pulsió.

Festes impossibles per un cos equilibrant el seu esforç.

“Hi ha una vida i s’ha de viure.”

Ens diuen: “Hi ha una vida i s’ha de viure.”

I si no està clar el camí en buscarem de nous.

No estem sols

Cel tapat, pluja com les llàgrimes que en poc temps cauran.

Dignitat ofegada amb força per la por que va presionant.

No estem sols.

Cops, crits, plors han ferit els nostres cors; la ferida és gran.

Cops, crits, plors incompresos per molts; la ferida és gran.

No estem sols.

No estem sols, però la ferida és gran.

Tot i que cridem ningú ens escolta.

Llibertat

Llibertat, vull seguir sempre els teus passos.

Llibertat, vull tocar les teves mans.

Caminar descalços sentint el verd dels prats,

sense escuts als braços.

Vull sentir mil harmonies.

Llibertat, vull sentir la teva pau.

Caminar descalços sentint el verd dels prats,

sense escuts als braços.

Caminar descalços sentir el batec del cor,

sense escuts als braços.

Llibertat.

Emma

M’agrada veure’t Emma. Oh, Emma.

Saps com viure i deixar viure.

Oh Emma!

Blau

Glops de vida,

Ràbia cap al cel.

Curant ferides,

Buscant les arrels.

Blau, blau del cel, blau del mar.

Deixa que respiri el verd dels pins i el blau del mar.

Bevent glops de vida,

Expulsant la ràbia cap al cel.

Curant les ferides,

Buscant les arrels.

Blau, blau del cel, blau del mar.

Deixa que respiri el verd dels pins i el blau del mar.

Miralls del temps

Les paraules no fan mal, busquen records.

Les carícies són l’antídot pel dolor.

El cos: testimoni fred.

El cos: silenci etern.

Les accions passaran a ser miralls del temps.

Farem l’últim passeig.

Les cançons seguiran sonant.

Que no parin mai.

Les cançons passaran a ser miralls del temps.

I si estic patint no em deixis més en aquest món.

Faré l’últim passeig.

En nom de l’amor

Córrer, córrer cap al mar.

Despullar-nos amb el sol brillant.

Despullar-nos amb la lluna a dalt.

Despullar-nos i cridar ben fort: “en nom de l’amor”.

En nom de l’amor.

La nostra arma

La pluja cau i sentim crits a fora.

Els cops són massa forts, la por ens desborda.

No hi ha sortida per tanta violència.

La nostra dignitat té més força.

Mans unides, la nostra arma és la pau.

Res tornarà a ser igual.

La nostra arma és la pau.

Lluna

Sento la lluna i la màgia de les bruixes vora el mar.

El seu reflex daurat va canviant-me el punt de vista amb suavitat.

T’esperaré veient el sol com cau pel cel.

Van passant les nits i els paisatges van variant.

Poc a poc hi ha cares que són noves i d’altres van marxant.

T’esperaré veient el sol com cau pel cel.

Diamants

Sentir el vent removent el pensament.

Sentir el mar refrescant idees.

El sol de la tarda crea formes com diamants.

Per què la pau és tan difícil d’abraçar?

Sentir l’amor empenyent amb força.

El sol de la tarda crea formes com diamants.

El sol de la tarda crea formes com diamants que em transformen i em fascinen.

No

Porta en espiral.

Ulls blaus.

Pas a la claror.

Última estació sobre el mar.

I només l’horitzó molt més enllà.

No, no més cadenes.

No, no més fronteres.

No, somni etern.

No, hi haurà sortida?